Entrada al Museu Marítim de Barcelona. | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | MMB | ||||
Tipus | museu marítim | ||||
Història | |||||
Creació | 23 d'octubre de 1936 | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Association of Mediterranean Maritime Museums (en) | ||||
Superfície | 20.000 m² | ||||
Visitants anuals | 300.339 (2017) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Part de | Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya | ||||
Altres | |||||
Número de telèfon | +34-933-42-99-20 | ||||
Transport públic | Estació de Drassanes (L3 de Metro) | ||||
Lloc web | mmb.cat | ||||
El Museu Marítim de Barcelona es troba emplaçat a l'edifici de les Drassanes Reials de Barcelona, un espai dedicat a la construcció naval entre el segle xiii i el segle xviii, surt documentat amb data de l'any 1243, on s'assenyalen els límits de Barcelona, fent esment d'unes drassanes. Està declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
La Junta del Patronat de l'Institut Nàutic de la Mediterrània havia impulsat la creació d'un museu marítim juntament amb una biblioteca naval, ja que l'Escola de Nàutica de Barcelona, fundada el 1769, disposava d'una col·lecció de models i d'instruments amb el nom de Museu o Gabinet Naval, que amb la inauguració de la nova seu al Pla de Palau s'instal·laren a seva la planta baixa. Aquesta col·lecció és la que esdevindria la base del museu que es pretenia crear i que al lliurament de les Drassanes Reials de Barcelona el 1935, per l'abandonament de les institucions militars que les ocupaven, va fer que es destinés l'edifici a aquest museu.
Amb data 23 d'octubre de 1936 i per decret de la Generalitat es va crear el Museu Marítim de Catalunya. Josep Tarradellas, Conseller Primer de la Generalitat, signava el decret :
Durant els atacs i bombardejos provocats per la Guerra Civil espanyola, es va prendre la decisió d'evacuar les peces més importants i traslladar-les al Mas Figarola, situat a la població de Seva. Aquestes circumstàncies de la guerra i el canvi de règim van impedir que el museu obrís les seves portes al públic, fins que es va inaugurar el 18 de gener de 1941, ja amb el nom de Museu Marítim de Barcelona.
La constitució del "Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona", va ser un acord entre l'Ajuntament, la Diputació i l'Autoritat Portuària de Barcelona, feta amb data d'1 de febrer de l'any 1993.
Des de l'any 1999 el museu s'ha obert a la ciutat, fent servir part dels seus espais per la celebració d'actes diversos amb la cessió i lloguer a altres entitats de la ciutat per exposicions i activitats pedagògiques.
El mes d'octubre de 2009 van començar les obres de restauració de part de les Drassanes Reials, inaugurades en febrer de 2013. Durant aquesta rehabilitació s'ha canviat la teulada, aïllant l'edifici i climatitzant l'espai. Durant les obres s'ha descobert una necròpoli romana.
D'estil gòtic, la seva construcció es va realitzar en una primera etapa entre els anys 1283/1328 i la segona entre 1328/1390. Amb posterioritat s'han realitzat reformes i ampliacions, mantenint-se bàsicament la seva estructura original.
L'entrada es fa per un portal d'arc de mig punt format amb dovelles, sobre el qual hi ha un signe heràldic de la Diputació amb la data d'una reforma del segle xvii, i sobre ell un escut atribuït a Pere el Cerimoniós.
De planta rectangular, a cada angle tenia una torre, de les quals es conserven dues amb coronació de merlets catalans, alguns trams de muralla i el portal de la Drassana o Santa Madrona. L'interior té una divisió en deu naus gòtiques formades per pilastres rectangulars d'uns sis metres d'altura, de cadascuna surten quatre arcs per a formar el suport del sostre a dues aigües. Les mesures d'algunes de les naus són d'uns 120 metres de longitud i entre 8,40 i 13,5 metres d'amplària, havent-hi una nau de 4,82 metres d'amplària. A la part posterior hi ha tres naus anomenades de la Generalitat, situades transversalment a les altres i construïdes cap a l'any 1618.
Per encàrrec de la Diputació de Barcelona, l'arquitecte Adolf Florensa va fer una restauració entre 1957/1966 per l'ús del Museu Marítim.
A partir de l'any 1985, es van projectar nous canvis, amb objectiu d'una nova restauració del conjunt pels arquitectes Esteve i Robert Terrades, passant de 4000 m² de l'any 1941 als 10000 m². dedicats a exposició, 1500 a serveis i 2.200 a jardins.
A l'entrar són les primeres naus que ens trobem, on es mostren els fons arqueològics des de principis de l'era cristiana, com àmfores romanes, ceps d'àncores i moles, així com armes i peces d'artilleria, com la dita La Pantera amb les armes i el nom de Francesc III gravats i fosa al Ducat de Mòdena l'any 1751.
A la sala Roger de Llúria s'exposa la rèplica a mida natural, de la qual també es va construir en aquestes drassanes l'any 1571, la galera reial de Joan d'Àustria, vaixell insígnia a la Batalla de Lepant. Es va començar la construcció de la rèplica l'any 1965, quedant acabada per al IV Centenari de Lepant commemorat el 7 d'octubre de 1971. Les dimensions són de 60 metres d'eslora, 6,2 metres de mànega i 30 rems a banda i banda de l'embarcació.
Al final de la sala de Jaume I, es passa a l'edifici del segle xiv i a la part alta de l'escala principal entre diversos objectes de decoració es troba la col·lecció dels mascarons de proa, entre ells es troben:
Anomenada així en honor de l'historiador, filòleg i militar Antoni Capmany i de Montpalau (Barcelona 1742-Cadis 1813).
Formada per tres grans naus, resultat d'una ampliació efectuada al segle xvii, està destinada a la navegació a vela, amb models de totes classes i abundant documentació marítima. Destaca un model del segle xviii d'un navili de dos ponts i cinquanta canons. De les Escoles de Nàutica catalanes del segle xviii es representen els velers més característics, com el de la fragata Barcelona. En aquesta sala es mostren excel·lents aquarel·les i olis de velers i retrats d'armadors, realitzats per Josep Pineda Guerra, Evans, Mongay, Soler Rovirosa, etc.
Es troba en aquesta sala una escultura realitzada en pedra per Enric Monjo l'any 1955 de Pere el Cerimoniós. Està dedicada a la col·lecció de models des de l'origen fins a l'època dels velers per a la navegació de més altura, com una col·lecció d'embarcacions Filipines i naus d'altura de l'època del faraó Sahure (cap a 2600 a.JC).
A les vitrines es troben exposats models de vidre i figures de plom amb uniformes de la Marina, fermalls i penjolls amb temes marins i vaixells en ampolla. Hi ha una dedicació monogràfica a Narcís Monturiol amb models dels seus Ictíneos, plans i records, així com un retrat realitzat per l'escultor Frederic Marès i un retrat del pintor Ramon Martí Alsina. També es mostren documentació i records d'Isaac Peral.
Col·leccions de ceràmica catalana, valenciana, anglesa i holandesa amb motius marítims i vitrines amb instrumental marí com octants i sextants, sonars mecànics, baròmetres, compàs o agulles nàutiques, ballestes i astrolabis nàutics.
Les exposicions d'aquesta sala són referides principalment a la cartografia nàutica i a instruments nàutic-astronòmics. Té magnífics portalans dels segles XV, xvi i XVII, el més antic és el de Gabriel de Vallseca (Mallorca, 1439), pergamí datat, que va pertànyer a Amerigo Vespucci, segons consta al dors a una nota que diu haver pagat per ell vuitanta ducats d'or de marc. Hi ha altres cartes d'en Francesc Oliva, amb una obra realitzada a Marsella de l'any 1658 i un Atlas Nàutic dissenyat a Messina el 1592 per Joan Oliva.
Es mostra en aquesta sala peces populars de pintures i principalment exvots d'antics santuaris mariners de tot el litoral català, tractats amb gran encant i poder expressiu.
El seu nom es deu al fundador de la Companyia Transatlàntica Espanyola Antonio López y López, Marquès de Comillas.
Es dedica a l'exposició de l'època de la propulsió mecànica a partir del vapor de rodes. Es troben nombrosos models de vaixells d'empreses navilieres com de vaixells de guerra.
De l'escenògraf Josep Mestres Cabanes hi ha dos diorames, un representa la Marina Mercant al port de Cadis i l'altre la Marina de Guerra amb una divisió de l'Armada Espanyola per les costes de Cartagena.
Per motius de manca d'espai, la dècada del 1960 el Museu d'Arenys de Mar, representat pel seu director Josep Maria Pons i Guri, va deixar en dipòsit al Museu Marítim en la persona del seu director José María Martínez-Hidalgo, algunes peces pertanyents a l'Estudi de Pilots d'Arenys de Mar.
El Museu Marítim de Barcelona ha recuperat i protegit diverses embarcacions tradicionals i històriques:
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Marítim de Barcelona |