Remolar

Un remolar era un menestral dedicat a la fabricació, conservació i reparació dels rems. Podia treballar a terra ferma, en una drassana, o a bord d'una embarcació.

També s'anomenava remolar l'indret on treballaven els remolars fabricant rems.

El verb remolar, probablement derivat de l'ofici de fabricar rems, està documentat per a indicar l'afaiçonament d'una peça de fusta en brut deixant-la en la forma cilíndrica d'una asta o similar. En el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (Revista d'Estudis Històrics. Any CXXVII Núm. 866 #68_ISSN: 0212-7458,Tercera Època_Palma_2012) hi figuren les despeses corresponents a la confecció d'una senyera reial: “…Item costa el asta, de comprar e remolar, deu sous...”

Confraria

A la ciutat de Barcelona els remolars estaven inclosos en la Confraria de Santa Caterina i Sant Joan, juntament amb els mestres d'aixa, calafats i altres oficis relacionats.

Aspectes militars

Els remolars estaven obligats a formar part de l'exèrcit de la ciutat de Barcelona, de manera semblant a la resta d'oficis. Aquest exèrcit s'anomenava Host veïnal o Coronela de Barcelona. Quan els consellers cridaven a sometent, les diverses confraries havien de formar sota el seu penó i seguir la senyera de la ciutat: el penó o bandera de Sant Jordi (una creu vermella en camp blanc).

Els remolars s'agrupaven sota el penó dels mestres d'aixa.

Documents

1284. Precedents de la Batalla del golf de Nàpols.
- Segons la Crònica de Ramon Muntaner hi ha una descripció del port de Sant Nicolau de Scalea (Calàbria) on hi havia quatre naus i moltes tarides que carregaven estelles per a rems, arbres i antenes de galeres i llenys per a dur-les a Nàpols.
1354. L'Almirall (Capità General de l'Armada) Bernat II de Cabrera promulgà les Ordinacions sobre lo fet de la mar. S'hi detallen les funcions i obligacions de la gent de l'armada, els salaris, la disciplina, etc., per als càrrecs següents :
- Almirall (o Capità General de l'Armada)
- Vicealmirall
- Patrons (que podien ser també Còmits)
- Còmits
- Sotacòmits
- Proers
- Nauxers
- Timoners
- Remolars
- Aliers
- Cruïllers
- Espatllers
- Ballesters
- Escrivans
- Algutzirs de galera
- Barbers o Metges
- Joglars
- Senescals
- Palomers
- Remers simples
1365.
1377.
1381. En l'Arxiu del Mestre Racional consten, entre altres, els sous dels remolars que participaren en l'armament de dues galeres subtils (Sant Ambròs i Santa Coloma) destinades a Dalmau de Rocabertí, capità i ambaixador nomenat per als ducats d'Atenes i Neopàtria.
1406. Livre des depenses faites pour l'armement de la galère le Saint-Thomas (Mai 1406), : «Mestres Remolars los quals dreçarem los rems per obs de la dita galea.»
1412. Estelles per a rems.
- En nom del duc de Gandia, Pere Roca va demanar a la ciutat de València 130 estelles per a rems, que li foren denegades.
1415. Remolars a València.
- El rei Ferran I d'Aragó declara que, en aquelles dates, a València només hi havia cinc mestres remolars.
1421. Contracte de compra d'estelles per a rems a València.
1421-1423.
- “... Com per part de vosaltres sie stat en la dita Cort proposat que per obs de les galeres del dit General (Generalitat) es de necessitat comprar alguna quantitat de rems; emperamor de ço vos diem, pregam e manam que vosaltres comprets mil e sinch-centes estelles de rems...”
1505. 150 rems i 20 estelles de recanvi.
1529. Estelles per a rems (astillas).
1612.
1640. Remolars a les Filipines.

Referències

↑ DCVB: Remolar.
↑ GDLC. Remolar.
↑ Novísimo Diccionarió de la Lengua Castellana, 2: con la correspondencia catalana, el mas completo de cuantos han salido a la luz.... Garnier hermanos, 1867, p. 720–.
↑ Carlos Martínez Shaw. El Derecho y el Mar en la España Moderna. Universidad de Granada y Centre d'Estudis d'Història Moderna Pierre Vilar, 1995. ISBN 978-84-338-2108-9.
↑ Mateo Bruguera. Cronicón de Barcelona: historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia. Librería de los Sucesores de Font, 1861, p. 1–.
↑ Ramon MUNTANER; Antonio de BOFARULL Y BROCÁ Crónica Catalana ... Texto original y traduccion castellana, acompañada de numerosas notas, por Antonio de Bofarull. Cat.&Span, 1860, p. 219–.
↑ Pedro López de Ayala. Cronicas de los reyes de Castilla: Don Pedro, Don Enrique II, Don Juan I, Don Enrique III. en la imprenta de Don Antonio de Sancha, 1779, p. 391–.
↑ Antonio Capmany y de Montpalau. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona .... En la Imprenta de Sancha, 1779, p. 62–.
↑ Mariano Aguiló y Fúster; Pompeu Fabra; Manuel de Montoliú Aguiló: Volum 7. Lletres R a S. Institut d'Estudis Catalans, p. 83–. GGKEY:4LPGNQ67X0Q.
↑ Antonio Rubió y Lluch; Maria Teresa Ferrer i Mallol Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·lecció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 537–. ISBN 978-84-7283-612-9.
↑ Archivo pittoresco: semanario illustrado. Tip. de Castro Irmão., 1863, p. 142–.
↑ Andrés Díaz Borrás. El ocaso cuatrocentista de Valencia en el tumultuoso Mediterráneo, 1400-1480. Editorial CSIC - CSIC Press, 2002, p. 210–. ISBN 978-84-00-08055-6.
↑ Alberto Torra. Acta Negotii Perpiniani: Documentos del Archivo de la Corona de Aragón referentes de Perpiñán del año 1415. LIT Verlag Münster, 8 juny 2017, p. 105–. ISBN 978-3-643-90861-2.
↑ Jacqueline Guiral-Hadziiossif. Valence, port méditerranéen au XVe siècle: 1410-1525. Publications de la Sorbonne, 1986, p. 164–. ISBN 978-2-85944-125-8.
↑ Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y principado de Cataluña. Est. tip. de la viuda e hijos de M. Tello, 1909.
↑ Antoni de Capmany; Antoni de Capmany de Montpalau i Surís Questiones críticas sobre varios puntos de historia económica política y militar. Imp. Real, 1807, p. 291–.
↑ Memorial histórico español: colección de documentos, opúsculos y antigüedades que publica la Real Academia de la Historia. La Academia, 1853, p. 498–.
↑ Diego : de Haedo. Topographia, e historia general de Argel, repartida en cinco tratados, do se veran casos estranos, muertes espantosas, y tormentos exquisitos, ... Dirigida al ilustrissimo señor Don Diego de Haedo arçobispo de Palermo, ... por maestro fray Diego de Haedo abad de Fromesta, .... por Diego Fernandez de Cordoua y Ouiedo, impressor de libros, 1612, p. 118–.
↑ Juan GRAU Y. MONFALCON. Justificacion de la Conservacion, Y Comercio de Las Islas Filipinas. Madrid? 1640, 1640.
↑ Joaquín Francisco Pacheco; Francisco de Cárdenas; Luis Torres de Mendoza Colección de documentos inéditos relativos al descubrimiento, conquista y colonización de las posesiones españolas en América y Oceanía, sacados, en su mayor parte del Real Archivo de Indias. Imprenta Española, 1866, p. 421–.

[moll01-1] DCVB: Remolar.

[2] GDLC. Remolar.

[3] Novísimo Diccionarió de la Lengua Castellana, 2: con la correspondencia catalana, el mas completo de cuantos han salido a la luz.... Garnier hermanos, 1867, p. 720–.

[Shaw1995-4] Carlos Martínez Shaw. El Derecho y el Mar en la España Moderna. Universidad de Granada y Centre d'Estudis d'Història Moderna Pierre Vilar, 1995. ISBN 978-84-338-2108-9.

[Bruguera1861-5] Mateo Bruguera. Cronicón de Barcelona: historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia. Librería de los Sucesores de Font, 1861, p. 1–.

[MUNTANERBROCÁ1860-6] Ramon MUNTANER; Antonio de BOFARULL Y BROCÁ Crónica Catalana ... Texto original y traduccion castellana, acompañada de numerosas notas, por Antonio de Bofarull. Cat.&Span, 1860, p. 219–.

[Ayala1779-7] Pedro López de Ayala. Cronicas de los reyes de Castilla: Don Pedro, Don Enrique II, Don Juan I, Don Enrique III. en la imprenta de Don Antonio de Sancha, 1779, p. 391–.

[Montpalau1779-8] Antonio Capmany y de Montpalau. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona .... En la Imprenta de Sancha, 1779, p. 62–.

[FústerFabra-9] Mariano Aguiló y Fúster; Pompeu Fabra; Manuel de Montoliú Aguiló: Volum 7. Lletres R a S. Institut d'Estudis Catalans, p. 83–. GGKEY:4LPGNQ67X0Q.

[LluchMallol2001-10] Antonio Rubió y Lluch; Maria Teresa Ferrer i Mallol Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·lecció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 537–. ISBN 978-84-7283-612-9.

[11] Archivo pittoresco: semanario illustrado. Tip. de Castro Irmão., 1863, p. 142–.

[Borrás2002-12] Andrés Díaz Borrás. El ocaso cuatrocentista de Valencia en el tumultuoso Mediterráneo, 1400-1480. Editorial CSIC - CSIC Press, 2002, p. 210–. ISBN 978-84-00-08055-6.

[Torra2017-13] Alberto Torra. Acta Negotii Perpiniani: Documentos del Archivo de la Corona de Aragón referentes de Perpiñán del año 1415. LIT Verlag Münster, 8 juny 2017, p. 105–. ISBN 978-3-643-90861-2.

[Guiral-Hadziiossif1986-14] Jacqueline Guiral-Hadziiossif. Valence, port méditerranéen au XVe siècle: 1410-1525. Publications de la Sorbonne, 1986, p. 164–. ISBN 978-2-85944-125-8.

[15] Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y principado de Cataluña. Est. tip. de la viuda e hijos de M. Tello, 1909.

[CapmanySurís1807-16] Antoni de Capmany; Antoni de Capmany de Montpalau i Surís Questiones críticas sobre varios puntos de historia económica política y militar. Imp. Real, 1807, p. 291–.

[17] Memorial histórico español: colección de documentos, opúsculos y antigüedades que publica la Real Academia de la Historia. La Academia, 1853, p. 498–.

[Haedo1612-18] Diego : de Haedo. Topographia, e historia general de Argel, repartida en cinco tratados, do se veran casos estranos, muertes espantosas, y tormentos exquisitos, ... Dirigida al ilustrissimo señor Don Diego de Haedo arçobispo de Palermo, ... por maestro fray Diego de Haedo abad de Fromesta, .... por Diego Fernandez de Cordoua y Ouiedo, impressor de libros, 1612, p. 118–.

[MONFALCON1640-19] Juan GRAU Y. MONFALCON. Justificacion de la Conservacion, Y Comercio de Las Islas Filipinas. Madrid? 1640, 1640.

[PachecoCárdenas1866-20] Joaquín Francisco Pacheco; Francisco de Cárdenas; Luis Torres de Mendoza Colección de documentos inéditos relativos al descubrimiento, conquista y colonización de las posesiones españolas en América y Oceanía, sacados, en su mayor parte del Real Archivo de Indias. Imprenta Española, 1866, p. 421–.