Un sedasser o sedassaire era la persona que fabricava o venia sedassos.
En algunes contrades els sedassers, a més de sedassos, fabricaven manxes petites per a focs casolans, galledes de fusta, mesuradors d'àrids i altres peces petites de fusta.
Història
L'ús de sedassos és molt antic i pot remuntar-se a èpoques prehistòriques. Una de les aplicacions principals dels garbells fou el tamissat de les farines de cereals. En la Roma clàssica hi havia la “criba excussoria” i la “criba pollinaria”. Els gals empraren crins de cavall per a fer tamissos i els hispans fibres de lli.
Els egipcis usaven papir.
Productes fabricats
Els sedassos per a porgar materials granulats o pólvores poden presentar-se en formes diferents, adoptant dimensions variades i emprant materials diversos.
Els sedassos més populars en èpoques preindustrials acostumaven a ser de forma circular i estaven constituïts per un cèrcol de fusta prima i corbada que subjectava (i mantenia en forma plana) un sedàs pròpiament dit. En forma resumida: un sedàs estava format per una riscla circular de fusta i una malla més o menys atapeïda.
Sinònims
Al costat de sedàs, hi ha alguns termes sinònims o relacionats: erergarbell,porgador,crivell, cernedor, cernedora, juller, passador, passadora, tamís, triapedres...
Garbell al museu Etnològic del Castell de Guadalest
Documents
1292. “Saacier” francès antic. Livre de la taille de Paris.
1378. Data de l'obra anomenada La Sedacina, de Guillem Sedacer. En aquest cas el que es documenta és el cognom Sedacer o Sedasser, que indica l'existència prèvia de l'ofici. (Vegeu Vidre català).
1399. " Un triapedres de gerp...".
1402. Un sedasser, Pasqual, és esmentat en la compra-venda de dos sedassos a València.
1415. "Sedacer".
1495. Garbell en una metàfora.
1557. “Setaccio”, sedàs en italià.
1585. Obligació de vendre els cereals porgats per dos sedassos, a Barcelona.
1702. Garbells per pólvora a Anglaterra.
1857. Porgat de la farina mineral per a obtenir plata.