La seu episcopal és la ciutat de Rennes, on es troba la catedral de Sant Pere. Al territori diocesà es troben també les dues excatedrals de Dol i de Saint-Malo, dedicades respectivament a Sant Samsó i Sant Vicenç. A més hi ha tres basíliques menors: Notre-Dame de l'Assomption a La Guerche-de-Bretagne, Saint-Aubin i Saint-Sauveur et Notre-Dame des Miracles et des Vertus a Rennes.
El territori s'estén sobre 6.775 km², i està dividit en 79 parròquies, agrupades en 32 vicariats.
Els orígens de l'evangelització de Bretanya i de la regió de Rennes són obscurs. La tradició atribueix a sant Maximià, deixeble de Jesús i company de sant Llatzar i de santa Maria Magdalena a Provença, la difusió de l'evangeli i la fundació d'una comunitat cristiana a la capital bretona.
La diòcesi es testifica històricament del segle v. Un dels seus bisbes va participar en el concili d'Angers el 453, mentre que Attio assistí al de Tours en 461.
A l'edat mitjana, els bisbes de Rennes tenien els privilegis de coronar els ducs de Bretanya i de ser portats a l'espatlla de quatre barons quan entraven a la diòcesi.
El seminari major de la diòcesi va ser establert el 1670 pel bisbe Charles François de la Vieuville i confiat a l'ensenyament dels pares Eudistes, que van mantenir la direcció fins a la revolució francesa. El 1708, el bisbe de Lavardin va fundar el seminari menor.
El 1790 la diòcesi tenia 224 parròquies dividides en dos ardiaconats, de Rennes i del Désert, i vuit vicariats.
Després del concordat, amb la butllaQui Christi Domini de Pius VII del 29 de novembre de 1801, la diòcesi va incorporar la major part del territori de les diòcesis de Dol i de Saint-Malo, que van ser suprimits, i algunes parròquies de les diòcesis de Nantes i Vannes. Alhora es van cedir tres parròquies de la diòcesi de Nantes.
L'antiga catedral gòtica del segle xii amenaçava amb ruïna al segle xviii i es va reconstruir, a excepció de la façana, que ja havia estat reconstruït i es va acabar en el segle xvii. També a causa de la revolució, les obres van durar diverses dècades, durant les quals l'antiga església abacial de Sant Melaine servia de procatedral. La nova catedral va ser consagrada el dia de Pasqua de 1844.
El 13 de febrer de 1880 es concedí als arquebisbes de Rennes d'afegir als seus títols els de les seus suprimides de Dol i Saint-Malo. Entre 1995 i 2002, es va reorganitzar l'estructura administrativa de l'arxidiòcesi per la fusió de parròquies històriques en noves parròquies compostes per diverses comunitats locals.
A finals del 2014, la diòcesi tenia 842.000 batejats sobre una població de 1.024.246 persones, equivalent al 82,0% del total.
any
població
sacerdots
diaques
religiosos
parròquies
batejats
total
%
total
clergat secular
clergat regular
batejats por sacerdot
homes
dones
1950
555.000
578.300
96,0
1.310
1.160
150
423
300
3.600
390
1970
640.000
660.000
97,0
1.091
981
110
586
359
3.500
401
1980
677.600
711.000
95,3
872
790
82
777
291
2.500
404
1990
700.000
749.764
93,4
648
563
85
1.080
8
178
2.261
402
1999
784.000
865.000
90,6
527
505
22
1.487
15
120
1.517
402
2000
785.000
867.533
90,5
581
506
75
1.351
17
97
1.549
402
2001
785.000
867.533
90,5
595
500
95
1.319
18
95
1.445
402
2002
785.000
881.000
89,1
500
468
32
1.570
20
93
1.405
402
2003
786.000
894.000
87,9
537
505
32
1.463
21
123
1.326
84
2004
794.264
903.400
87,9
524
496
28
1.515
26
116
1.305
84
2010
824.000
945.000
87,2
430
340
90
1.916
35
140
1.190
82
2014
840.000
1.024.246
82,0
331
298
33
2.537
39
101
1.005
79
Referències
↑San Massimino è ritenuto da storici locali del Seicentoprotovescovo della diocesi; a lui sarebbero succeduti i vescovi Sufrenio (o Sincronio), Ramberto, Servio, San Giusto, Onorato, Placido, San Leonorio (o Lunario), Moderano I, San Riotimo, Sant'Ellerano (o Electrano), San Giovanni l'abate. Cfr. Guillotin de Corson, op. cit., pp. 24 e seguenti, in particolare da p. 30.
↑Text en francès de la butlla a: Guillotin de Corson, op. cit., pp. 755 e següents.
↑Al concili d'Angers del 453 van prendre part vuit bisbes de la provincia eclesiástica de l'arquebisbat de Tours; de la resta se sap el nom, però no a quina seu episcopal pertanyia. Gràcies a d'altres fonts se sap on pertanyien quatre: Tours (Eustochius), Le Mans (Victurius), Angers (Thalassius) e Nantes (Desiderius). Pels altres quatre noms (Sarmatio, Chariato, Rumoridus i Viventius) és impossible saber a quina diòcesi pertanyien; segons Duchesne, un d'aquests era el bisbe de Rennes (els altres eren bisbes de Vannes, Quimper e Saint-Pol).
↑In una tardiva vita di san Melanio, Amando è dato come suo predecessore; Duchesne, in Les anciens catalogues (p. 84 e nota 2), lo ammette ma con il beneficio del dubbio; in Fastes épiscopaux invece lo esclude, anche perché potrebbe essere identico all'omonimo santo di Rodez.
↑Alcune cronotassi (cfr. Guillotin de Corson e Tresvaux) hanno inserito un Febediolo I nel 439; questo vescovo è escluso sia da Gallia christiana che da Duchesne.
↑Dopo Duriotoro, alcune cronotassi tradizionali, documentate da Gams, inseriscono un vescovo di nome Guglielmo, citat el 680 (689 segons Gallia christiana); questo presunto vescovo è escluso dalla fonti bibliografiche citate, perché il documento che lo menziona è un falso.
↑Vescovo ammesso dalle fonti bibliografiche citate, ma sul quale Duchesne esprime molti dubbi.
↑Nel più antico catalogo episcopale di Nantes, Agatheus e Amito sono indicati con i termini: vocatus sed non episcopus. Agateo fu certamente un usurpatore, come probabilmente anche il suo successore. Questi due conti-vescovi occuparono abusivamente le sedi di Nantes e di Rennes. Dopo Moderano, cronotassi tradizionali, documentate da Gams, inseriscono senza alcuna fonte a sostegno i nomi di Auriscando I (720), Rotando (725), Stefano (752) e Auriscando II (987); tutti questi presunti vescovi sono esclusi dalle fonti bibliografiche citate.
↑el 849 és mencionat amb el nom de Gernobrius. Gams i d'altres cronologies tradicionals distingeixen dos bisbes diversos.
↑Guérin era figlio di Gautier e nipote di Teobaldo, entrambi dimissionari e ancora viventi quando Guérin divenne vescovo. Nelle carte dell'epoca spesso due o tutti e tre i vescovi sono menzionati contemporaneamente.
↑Menzionato per la prima volta il 26 de setembre de 1157; cfr. Gallia christiana.
↑Bisbe admès per Guillotin de Corson i per Tresvaux, però posat en dubte per Gallia christiana.
↑La cronologia dei vescovi del XIV secolo è abbastanza confusa e le fonti bibliografiche citate non sono unanimi nel catalogo episcopale e nell'assegnazione delle date d'inizio e di fine episcopato.
↑Segons Guillotin de Corson, la cronologia di questi ultimi tre vescovi è diversa da quella riportata da Eubel e Gams: Guillaume Ouvrouin sarebbe morto il 12 de juny de 1347; Yves de Rosmadec gli sarebbe succeduto nel 1347 e sarebbe morto il 14 d'octubre de 1349, anno in cui sarebbe stato eletto vescovo Arcand.