Dioecesis Constantiensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
França | |||||
Normandia | |||||
Parròquies | 61 | ||||
Població humana | |||||
Població | 498.362 (2019) (83,19 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | francès | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 5.991 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | segle v | ||||
Catedral | Nostra Senyora | ||||
Organització política | |||||
• Bisbe | Laurent Le Boulc'h | ||||
Lloc web | catholique-coutances.cef.fr |
El bisbat de Coutances (francès: Diocèse de Coutances, llatí: Dioecesis Constantiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen. Al 2013 tenia 412.400 batejats sobre una població de 506.300 habitants. Actualment està regida pel bisbe Laurent Le Boulc'h.
Des del 1854 als bisbes de Coutances se'ls permeté portar el títol de "bisbes d'Avranches" (Abrincensis).
La diòcesi comprèn el departament francès de Manica.
La seu episcopal és la ciutat de Coutances, on es troba la catedral de Nostra Senyora.
El territori s'estén sobre 5.771 km², i està dividit en 61 parròquies, agrupades en 8 vicariats, agrupats en 3 ardiaconats.
La diòcesi es va erigir al segle v. La tradició, testificada per antics catàlegs episcopals, reconeix com a primers bisbes els sants Ereziol i Esuperi, sobre els quals la història no té cap altra informació. El primer bisbe documentat històricament és Lleoncià, que va participar en el Concili d'Orléans del 511.
Constantia, la més antiga Cosedia, capital del poble cèltic dels Unelli, era una civitas de la província romana de la Gàl·lia Lugdunensa segona, com ho demostra la Notitia Galliarum a principis del segle v. Tant des del punt de vista religiós com a civil, Coutances depenia de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Rouen, la seu metropolitana provincial.
Entre els primers bisbes, el més conegut és sant Laude, conegut per l'ortografia de Saint-Lô, que segons la tradició es convertiria en bisbe a l'edat de dotze anys i governaria la diòcesi durant quaranta anys, de 525 al 565. Tant Laudo com Leonziano van signar les actes dels Concilis d'Orléans com l'episcopi Brioverensis, o Briovère, una ciutat que més tard es prenia el nom de Saint-Laudo, o sigui, Saint-Lô.
Després de la invasió dels normands, el 911 el bisbe Teodoric va traslladar la residència episcopal a Rouen; vestigis d'aquesta presència a Rouen va ser l'exempció del priorat ciutadà dedicat a Sant-Lô, que fins a la revolució de 1789 es mantindrà exempte de la jurisdicció dels arquebisbes i depenien directament dels bisbes de Coutances. En 1025 el bisbe Herbert va deixar Rouen per Briovere, que en aquesta ocasió va prendre el nom de Sant-Lô, i, finalment, a la segona meitat del segle xi el bisbe Geoffroy de Montbray va tornar a Coutances.
L'època de Geoffroy de Montbray, que va governar durant gairebé cinquanta anys, és l'edat d'or de la diòcesi. Va ser responsable de la consagració de la nova catedral en 1056 en presència del duc Guillem; aquest edifici, destruït per un incendi el 1218, seria reconstruït en forma gòtica al segle xiii. Aleshores, el bisbe és conegut per haver estat testimoni d'una alçada cap a la batalla d'Hastings (1066) amb els braços plegats cap al cel, com el Moisès bíblic; va viure a Anglaterra durant diversos anys, obtenint el títol militar de magister equitum i va tornar a la seva diòcesi només després de la mort de Guillem. Durant el seu episcopat es van fundar les abadies més importants de la diòcesi, concretament les de Lessay, de Saint-Sauveur i de Montebourg.
Entre els bisbes successius, recorden: Algare († 1151), que s'havia quedat a Devonshire, va ser un gran reformador; Jean d'Essay († 1274) tenia una llista de totes les parròquies i esglésies de la diòcesi, fonamentals per al coneixement de la geografia diocesana de l'època; Robert de Harcourt († 1315) va establir la famosa escola d'Harcourt a París ;Sylvestre de La Cervelle († 1386) va promulgar una sèrie d'estatuts diocesans que permetien conèixer els costums i costums de l'època; Philibert de Montjeu († 1439) va tenir un paper important durant el Concili de Basilea i en la qüestió de l'heretgia hussita; Geoffroy Herbert († 1510) va fundar el col·legi de Coutances i va reconstruir l'església de Sant Pere.
A l'edat mitjana, els bisbes de Coutances van rebre el privilegi de portar el pal·li, generalment reservat als arquebisbes metropolitans. El privilegi es mantindria fins al 1978, quan va ser derogat pel Papa Pau VI.
L'últim bisbe elegit pel capítol va ser Adrien Gouffier de Boissy el 1510. Posteriorment, el dret de l'elecció bisbe va ser concedida pel concordat amb el rei de França; a la Santa Seu li pertanyia la investidura canònica, sense la qual l'elegit no podia prendre possessió del càrrec.
Al segle xvi, el luteranisme aviat es va arrelar a Normandia i a la diòcesi de Coutances. El 1555 es va fundar la primera església reformada de la diòcesi de Sant-Lô, on els reformats eren la majoria de la població. El 1562,els hugonots s'apoderaren de la ciutat de Coutances; la víctima principal va ser el bisbe Arthur de Cossé, que va ser fet presoner, colpejat i després se'l va sotmetre a l'escarni públic; el text de la catedral va ser saquejat; només el 1575 es va imposar la lliga catòlica sobre els reformats. Una conseqüència de la Reforma va ser la pèrdua de la jurisdicció diocesana sobre les Illes del Canal, que encara políticament formaven part d'Anglaterra, també van ser part de la diòcesi de Coutances; en 1569 un decret de la reina Isabel I va establir la separació del clergat insular del diocesà.
La Contrareforma catòlica va veure l'obra d'importants i devots bisbes: Nicolau de Briroy († 1620) va elevar la seva diòcesi de les ruïnes materials de les guerres de religió, sovint va visitar la diòcesi i va restaurar l'ús del sagrament de la Confirmació, que havia caigut en desús a les dècades anteriors ; durant l'episcopat de la Leonor de Goyon de Matignon († 1646) es van establir a la diòcesi sis cases religioses, testimonis d'una renovació espiritual; Loménie de Brienne († 1720) creà diverses escoles i institucions educatives.
Al segle XVII la catedral de Coutances esdevingué la primera església del món a tenir un altar dedicat al Sagrat Cor de Jesús gràcies a l'obra de Sant Joan Eudes. El 1650 el bisbe Claude Auvry va establir el seminari diocesà, amb la valuosa contribució del mateix Sant Joan, a la congregació de la qual confià la direcció.
Amb la promulgació de la Constitució civil del clergat (1790), es va fer que la diòcesi coincidís amb el nou departament del Canal. El bisbe legítim Talaru de Chalmazel va fugir a Anglaterra, i es va instal·lar el nou bisbe constitucional François Bécherel, que va ser capaç de dirigir la diòcesi amb la saviesa i la prudència, per tal de prescindir-ne, almenys fins 1793, de la devastació que la revolució causà en altres llocs; per exemple, el seminari va continuar funcionant amb regularitat i entre 1792 i 1793 va produir 200 nous sacerdots, alguns dels quals pertanyen a altres diòcesis.
Després del concordat, la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801 va mantenir la diòcesi amb els límits definits el 1790: és a dir, amb la incorporació del territori de la suprimida diòcesi d'Avranches i l'intercanvi de les parròquies amb la veïna diòcesi de Bayeux, de la qual va adquirir 41 per cedir-ne'n 25.
A la meitat del segle xix la diòcesi va tenir el major nombre de sacerdots de tota França, al voltant de 1190, mentre que en el mateix període a Marsella només n'hi havia 180 i 240 a Bourges. En el mateix període s'havia acabat el cisma anomenat de la Petite Eglise, format per aquells sacerdots que, vinculats a la mentalitat de l'Antic règim, no havien acceptat el règim de concordat. El Bisbe Jacques-Louis Daniel († 1862) havia constituït un nou seminari i es va introduir la litúrgia romana a la diòcesi. El seu successor, Jean-Pierre Bravard (va dimitir en 1875) va aconseguir que el Mont-Saint-Michel deixés de ser una presó i va convertir la seva capella en un lloc de peregrinació.
El 12 de juliol de 1854 els bisbes de Coutances podien afegir al seu títol el títol dels bisbes d'Avranches.
El 1995 i el 2005 es va aprovar la nova subdivisió administrativa de la diòcesi, que va reduir considerablement el nombre de parròquies de més de 600 a poc més de 60.
Els catàlegs episcopals més antics de Countances es remunten, en la seva part més primitiva, a finals del segle xi. La sèrie de més de 30 bisbes fins a Teodoric (911) és verificable amb documents externs al catàleg només pels prelats del segle ix i per alguns bisbes dels segles anteriors. Hi ha, doncs, molts noms al catàleg que no es poden documentar històricament; alguns d'aquests estan exclosos de Gallia christiana; altres noms pertanyen als bisbes del bisbat de Constança.
A finals del 2013, la diòcesi tenia 412.400 batejats sobre una població de 506.300 persones, equivalent al 81,5% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 416.000 | 426.238 | 97,6 | 741 | 695 | 46 | 561 | 160 | 2.075 | 668 | |
1969 | 452.000 | 464.406 | 97,3 | 583 | 534 | 49 | 775 | 94 | 1.280 | 317 | |
1980 | 439.000 | 456.700 | 96,1 | 556 | 527 | 29 | 789 | 42 | 920 | 670 | |
1990 | 466.000 | 485.000 | 96,1 | 400 | 380 | 20 | 1.165 | 12 | 35 | 708 | 670 |
1999 | 447.000 | 502.000 | 89,0 | 301 | 301 | 1.485 | 27 | 15 | 527 | 128 | |
2000 | 449.000 | 505.000 | 88,9 | 300 | 300 | 1.496 | 26 | 15 | 534 | 74 | |
2001 | 400.000 | 479.636 | 83,4 | 300 | 296 | 4 | 1.333 | 28 | 15 | 438 | 75 |
2002 | 400.000 | 480.000 | 83,3 | 342 | 324 | 18 | 1.169 | 32 | 34 | 412 | 74 |
2003 | 400.000 | 480.000 | 83,3 | 284 | 269 | 15 | 1.408 | 32 | 29 | 379 | 73 |
2004 | 400.000 | 480.000 | 83,3 | 261 | 257 | 4 | 1.532 | 31 | 17 | 351 | 71 |
2006 | 405.000 | 486.000 | 83,3 | 255 | 252 | 3 | 1.588 | 33 | 12 | 300 | 63 |
2013 | 412.400 | 506.300 | 81,5 | 183 | 172 | 11 | 2.253 | 40 | 25 | 313 | 61 |