La civitas Turba, també anomenada, datada a l'inici del segle v, és una de les ciutats que constituïen la província romana de la Novempopulana.
Els orígens de la diòcesi són incerts. Segons Gregori de Tours, el territori de la Bigorra va ser evangelitat per Genesi, un màrtir, amb tres altres preveres, Justí, Misilino i Sever. El primer bisbe històricament documentat és Apro, que es va fer representar al Concili d'Agde del 506 pel prevere Ingenuo. Originàriament la diòcesi era sufragània de l'arquebisbat d'Eauze.
A finals del segle vi, la sèrie episcopal de Tarba s'interromp a causa de la destrucció obra primer dels sarraïns i després dels normands. Els bisbes reapareixen a la segona meitat del segle x, i la diòcesi d'aquest moment és part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat d'Aush.
L'abadia de Sant Savin de Lavedan fou fundada per diploma de Carlemany i el seu abat disposava de poder senyorial i al territori se li deia la república de Sant Savin. Altres abadies dependents del bisbats foren Sant Orens de Larreule i Sant Orens de Lavedan (benedictines) fundades el 970 i al segle x, en honor de Sant Orens, bisbe d'Auch. El monestir de Sant Pe de Generès fou fundat el 1032 pel duc Sanç de Gascunya. El priorat de Sarrancolin és del 1050 en memòria de Sant Ebó que va combatre els musulmans en territori català. L'abadia cistercenca d'Escala Dei es va fundar el 1140; Sant Ramon, monjo d'Escala Dei fou enviat a Hispània i va fundar l'abadia de Fitera i l'orde militar de Calatrava.
Al segle xii s'inicià la construcció de la catedral, que patí diverses intervencions successives, entre les quals hi ha l'actual façana del segle xviii.
El 6 d'octubre de 1822 la diòcesi de Tarba va ser restablerta amb la butlla Paternae charitatis, del mateix Papa Pius VII, a partir de territori de la diòcesi de Baiona. La nova diòcesi va perdre una part a favor de Baiona i una altra a favor d'Auch però va adquirir les parròquies de les Quatre Valls i de la Vall del Louron que abans pertanyien al bisbat de Comenge.
Després de les aparicions marianes a santa Bernadeta el 1858, el 20 d'abril de 1912 assumí el nom actual, per la importància de la ciutat de Lorda al món catòlic.
El 8 de desembre de 1917 el Papa Benet XV concedí al bisbe de Tarba i Lorda el privilegi de portar el pal·li durant les celebracions a les basíliques de Lorda.
El 8 de desembre de 2002, en ocasió de la reorganització de les circumscripcions eclesiàstiques franceses i esdevingué sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
↑Tradicionalment és reconegut com a primer bisbe de Tarba sant Justí, però ni Gregori de Tours ni les versions més antigues del martirologi geronimià l'indiquen com a bisbe.
↑El 30 de maig de 1260 la seu de Tarbes resulta ser vacant; cfr. Balencie, Chronologie des Evêques de Tarbes (1227-1801), p. 197.
↑El 12 de gener de 1399 la seu de Tarba resultà ser vacant.
↑Per la seva fidelitat al papa Climent V, il 13 de desembre de 1382 Gaillard de Coarraze va ser deposat pel Urbà VI i substituït per un administrador apostòlic, Dominique de Foix.
↑La seva elecció va ser confirmada pel papa Martí V el 19 d'agost de 1418.
↑Nomenat pel rei francès el 1675, fou confirmat per la Santa Seu el 30 d'agost de 1677. A l'd'octubre del mateix any, el rei el traslladà al Saint-Omer, però aquest trasllat mai no va ser reconegut per Roma. Segons Balencie, Tristan de La Baume no va estar mai a la diòcesi.
↑Nomenat pel rei el mes de gener de 1678, fou confirmat per la Santa Seu amb només 14 anys.
↑Nomenat bisbe d'Angers el 23 de setembre de 1782.
Gaston Balencie, Chronologie des Evêques de Tarbes (506-1226), in Mélanges Léonce Couture. Etudes d'histoire méridionale dediées à la mémoire de Léonce Couture (1832-1902), Toulouse 1902, pp. 97–113 (francès)