les armes del bisbe de Langres
El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont . Es va fundar vers el segle ii i amb l'antic règim era un dels bisbats més grans i prestigiosos de França. Els bisbes eren ducs i pars i participaven en la cerimònia de consagració dels reis, en la qual portaven el ceptre. La seva jurisdicció s'estenia pels moderns departaments d'Haute-Marne , Vosges , la Côte-d'Or i part del Meuse (Mosa) i del Meurthe-et-Moselle . Foren nomenats pars per Lluis VII de França i ducs per Felip August . El 1731 va perdre unes 130 parròquies i 7 abadies quan es va crear el bisbat de Dijon . Després de la revolució el bisbat fou concretat al departament de l'Haute-Marne, però suprimit el 1802 no fou restaurat fins a 1823 . El nom del bisbat resta Langres, però la seu és a Chaumont . Set bisbes foren sants i tres cardenals.
Llista dels bisbes de Langres
Vacant de 20 anys
284/301 Martí
301/327 Honori
327/375 Urbà , canonitzat (personatge diferent de sant Urbà papa)
375/422 Paulí I
422/448 Fratern I
448/455 Fratern II
456/484 Apruncul , canonitzat.
485/490 Armentari
490/493 Venanci
493/498 Paulí II o Pau
498/501 Pacient
501/506 Albisó
506/539 Gregori , canonitzat, elegit bisbe en quedar vidu als 57 anys.
539/572 Tètric , fill de l'anterior. Canonitzat
572/583 Papul
583/595 Múmmol el Bo
595/618 Miget
618/628 Modoald
628/650 Bertoald
650/660 Sigoald
660/670 Wulfrand
670/680 Godí
680/682 Adoí
682/690 Garibald
690/713 Heró
713/742 Eustorgi
La diòcesi fou administrada durant deu anys per un fill natural de Carles Martell , Remigi , que no fou pas bisbe de Langres.
+ vers 759 Vaudiri
759/772 Herulf , canonitzat.
772/778 Ariolf
778/790 Baldric
790/820 Beltó
820/838 Alberic , va celebrar concili provincial en presència de l'emperador Lluís el Pietós , fill de Carlemany .
838/856 Tibald I
859/880 Isaac
880/891 Giló de Tournus , nomenat per Bosó de Provença
891/899 Tibald II
899/901 Argrí (va abdicar)
909/922 Garnier I
922/931 Gosselí o Josselí
932 Leteric , menys d'un any.
932/948 Heric
948/969 Acard
969/980 Vidric
980/1015 Brunó de Roucy
1016/1031 Lambert
1031 Ricard , menys d'un any.
1031/1049 Hug I de Breteuil
1050/1065 Harduí
1065/1085 Rainard de Bar
1085/1110 Robert de Borgonya , fill d'Enric de Borgonya .
1113/1125 Joceran de Brancion , va dimitir.
1126/1136 Guillenc
1136/1138 Guillem I de Sabran
1138/1163 Jofré de la Rochetaillée
1163/1179 Gautier de Borgonya (abans bisbe de Besançon), oncle del duc Hug III de Borgonya, que el va nomenar comte de Langres.
1179/1193 Manassès de Bar
1193/1199 Garnier II de Rochefort , abans abat d'Auberive i de Clairvaux.
1200-1205 : Hutin de Vandeuvre († 1205 )
1205-1210 : Robert de Châtillon († 1210 )
1210-1220 : Guillem de Joinville († 1226 ), després arquebisbe de Reims
1220-1236 : Hug de Montréal († 1236 )
1236-1242 : Robert de Thourotte († 1246 ), després príncep-bisbe de Lieja
1242-1250 : Hug de Rochecorbon († 1250 )
1250-1266 : Guiu de Rochefort († 1266 )
1266-1291 : Guiu de Ginebra († 1291 )
1294-1305 : Joan de Rochefort († 1305 )
1305-1306 : Bertran de Goth († 1313 ), oncle del papa Climent V , abans bisbe d'Agen, i després altre cop bisbe d'Agen el 1306 .
1306-1318 : Guillem de Durfort de Duras († 1330 ), després arquebisbe de Rouen .
1318-1324 : Lluís de Poitiers († 1327 ), bisbe de Viviers, el 1324 esdevingué príncep-bisbe de Metz.
1324-1329 : Pere de Rochefort († 1329 )
1329-1335 : Joan de Chalon († 1335 )
1335-1338 : Guiu Baudet († 1338 )
1338-1342 : Joan des Prez († 1349 ), després bisbe de Tournai.
1342-1344 : Joan d'Arcy († 1344 ), abans bisbe de Mende , després bisbe d'Autun .
1344-1345 : Hug de Pomarc († 1345 )
1345-1374 : Guillem de Poitiers († 1374 )
1374-1395 : Bernat de la Tour d'Auvergne († 1395 )
1397-1413 : Lluís de Bar († 1430 ), abans bisbe de Poitiers, després bisbe de Châlons-en-Champagne, i tot seguit cardenal i després bisbe de Verdun.
1413-1433 : Carles de Poitiers († 1433 ), abans bisbe de Chalons
1433 : Joan Gobillon († vers 1435 ), no consagrat.
1433-1452 : Felip de Vienne († 1452 )
1452-1453 : Joan d'Aussy († 1453 )
1453-1481 : Guiu Bernard († 1481 )
1481-1497 : Joan III d'Amboise († 1497 ), abans bisbe de Maillezais
1497-1512 : Joan V d'Amboise († 1512 ), nebot.
1512-1529 : Miquel Boudet († 1529 )
1530-1562 : Claudi de Longwy († 1561 ), abans bisbe de Mâcon, després bisbe d'Amiens i cardenal.
1562-1565 : Lluís de Borbó , dit Helvis († 1565 ), fill il·légítim de Lluís de La Roche-sur-Yon , príncep de la Roche-sur-Yon .
1566-1568 : Pere de Gondi , cardenal, després bisbe de París
1569-1615 : Carles Pérusse des Cars (°1522 - †1614 ), abans bisbe de Poitiers
1615-1655 : Sebastià Zamet (°1587 - †1655 )
1655-1670 : Lluís Barbier de La Rivière († 1670 )
1671-1695 : Lluís Armand de Simiane de Gordes (°1627 - †1695 )
1696-1724 : Francesc Lluís de Clermont-Tonnerre (°1658 - †1724 )
1724-1733 : Pere de Pardaillan de Gondrin (°1692 - †1733 )
1741-1770 : Gilbert Gaspar de Montmorin de Saint-Hérem (°1691 - †1770 ), abans bisbe titular de Sidó i bisbe d'Aire-sur-l'Adour,
1770/1802 : Cèsar Guilleme de La Luzerne . Va refusar la constitució civil del clergat i va dimitir el 1802 quan el bisbat fou suprimit. Fou nomenat cardenal per la seva actitud coratjosa.
1791/1802 : Hubert Wandilincourt , bisbe constitucional no reconegut per l'Església
Supressió del bisbat durant 21 anys
1823/1832 : Gilbert-Paul Aragones d'Orcet
1833/1834 : Jacques-Marie-Adrien Césaire
1834/1851 : Pierre-Louis Parisis
1851/1877 : Jacques-Antoine Guérin
1877/1884 : Guillaume-Marie Frédéric Bouange
1884/1899 : Alphonse Martin Larue
1900/1911 : Sébastien Herscher
1911/1918 : Olivier-Marie de Durfort
1919/1924 : Théophile-Marie Louvard
1925/1929 : Jean-Baptiste Thomas
1929/1934 : Louis-Joseph Fillon
1935/1938 : Georges Choquet
1938/1939 : Firmin Lamy
1939/1964 : Louis Chiron
1964/1975 : Alfred-Joseph Atton
1975/1981 : Lucien Daloz
1981/2000 : Léon Taverdet
després del 2000 : Philippe Gueneley
Fonts i referències
Notes
Enllaços externs