El territori s'estén sobre 5.556 km², i està dividit en 3 zones pastorals (Aubenas i Baix-Vivarais; Boutièresi Alt-Vivarais, i Vall del Roina). A partir del 2003 l'organització territorial va ser completament revisada i el nombre de parròquies, que el 2000 eren 368, va ser reduït a només 24.
Parròquies
Le 24 "noves" parròquies:
Saint Andéol d'Ardèche
Charles de Foucauld
Saint François d'Ouvèze Payre
Saint Jean du Pays de Privas
Saint Michel du Rhône
Saint Pierre de Crussol
Saint Luc des Coteaux et de Tournon
Sainte Croix du Rhône
Saint Christophe lès Annonay
Sainte Claire d'Annonay Vocance
Saint François Régis
Saint Agrève en Vivarais
Saint Basile entre Doux et Dunière
Notre Dame des Boutières
Sacré Coeur en Val d'Eyrieux
Notre Dame de la Montagne
Saint Roch en Pays de Vals
Bienheureuse Marie Rivier en Val d'Ardèche
Saint Benoît d'Aubenas
Sainte Marie de Berg et Coiron
Saint Joseph au Pays de Ligne
Sainte Thérèse des Cévennes
Saints Pierre et Paul de Païolive
Saint Martin du Sampzon
Història
Segons la tradició, el territori de l'actual departament d'Ardèche va ser evangelitzat per un grup de missioners, enviats a la Gàl·lia per Policarp d'Esmirna, entre els quals es va destacar el sotsdiacasant Andeol; i que van patir el martiri a l' època de l'emperador Septimi Sever (finals del segle ii a principis del segle iii).
La diòcesi es va erigir al segle iv. La primera seu episcopal va ser la ciutat d'}Alba Helviorum, corresponent a l'actual Alba-la-Romaine. Les fonts recorden com a primer bisbe Januarius. Quan els bàrbars van incendiar Alba, els bisbes van traslladar la seva seu a la ciutat de Viviers, presumiblement a la segona meitat del segle v. El primer bisbe documentat amb certesa és Sant Venanci, que va participar en el concili d'Epaon el 517.
Originalment, la diòcesi era sufragània de l'arxidiòcesi d'Arle, segons el que determina una decretal del papa Zòsim (417-418), confirmada per Lleó el Gran el 450. La situació es va mantenir sense canvis fins a la decisió del Papa Calixt II a la primera meitat del segle xii, que va donar a la seu de Viviers a la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Vienne.
Al juny de 1817 s'estipulà un nou concordat entre la Santa Seu i el Govern francès, que va ser seguit el 27 de juliol la butlla Commissa divinitus, amb la qual el Papa restaurava la seut de Viviers. No obstant això, atès que l'acord no va entrar en vigor, ja que no va ser ratificat pel Parlament de París, aquesta decisió no va tenir efecte.
El 6 d'octubre de 1822 la diòcesi va ser finalment restaurada mitjançant la butlla Paternae charitatis del mateix Papa Pius VII, i des de llavors cobreix gairebé tot el territori de l'antiga diòcesi de Viviers, així com parts de les diòcesis de Valença, de Vienne, de Le-Puy i de Usès i es va convertir en sufragània de l'arxidiòcesi d'Avinyó.
El 8 de desembre de 2002, la diòcesi va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Lió.
Cronologia episcopal
El catàleg més antic dels bisbes de Viviers està contingut en un document del segle x, atribuït al bisbe Tomàs II i anomenat amb el nom de Charta vetus. Es creu que el document és confiable, encara que dels 18 bisbes que hi figuren, pocs són els testimoniats per documents externs a la Charta.
Il più antico catalogo dei vescovi di Viviers è contenuto in un documento della metà del X secolo, attribuito al vescovo Tommaso II e chiamato con il nome di Charta vetus. Il documento è ritenuto attendibile benché dei 18 vescovi ivi contenuti pochi sono quelli attestati da documenti esterni alla Charta
A finals del 2014, la diòcesi tenia 285.000 batejats sobre una població de 327.072 persones, equivalent al 87,1% del total.
any
població
sacerdots
diaques
religiosos
parròquies
batejats
total
%
total
clergat secular
clergat regular
batejats por sacerdot
homes
dones
1950
220.000
248.000
88,7
497
467
30
442
86
1.600
372
1969
220.000
257.927
85,3
411
378
33
535
33
1.950
202
1980
230.000
259.000
88,8
296
296
777
33
1.163
372
1990
245.000
280.000
87,5
307
239
68
798
3
104
820
376
1999
257.000
285.700
90,0
220
175
45
1.168
7
94
797
368
2000
259.000
288.000
89,9
215
172
43
1.204
7
88
760
368
2001
261.000
290.000
90,0
207
163
44
1.260
7
90
757
368
2002
257.423
286.023
90,0
199
152
47
1.293
7
94
753
368
2003
250.000
286.000
87,4
190
145
45
1.315
7
90
708
48
2004
250.000
286.000
87,4
177
135
42
1.412
7
89
683
48
2005
251.000
287.100
87,4
173
133
40
1.450
7
91
672
24
2010
281.220
316.221
88,9
139
103
36
2.023
15
65
569
24
2014
285.000
327.072
87,1
142
98
44
2.007
15
85
506
24
Referències
↑Des de l'edat mitjana fins al 1904 la ciutat tenia el nom d'Aps, que mutà a l'actual en record de l'antiga civitas romana.
↑La presente cronotassi segue quella proposta da Duchesne, che si attiene all'ordine dei vescovi della Charta, mentre Gallia christiana, pur riferendosi alla stessa fonte, propone un ordine diverso. La cronotassi di Gams segue quella di Gallia christiana con l'esclusione dei primi vescovi.
↑Questo vescovo è escluso da Gallia christiana, perché identificato con l'omonimo del VI secolo; la stessa fonte inserisce al suo posto i vescovi Eucherio, Firmino, Aulo e Eumachio che la Charta menziona più avanti. Anche Rouchier anticipa un vescovo, Aulo (chiamato Avolo). Secondo Duchesne, Melanio I potrebbe essere quel Melanio presente al concilio di Nimes nel d'octubre de 396.
↑Questo vescovo è ammesso da Duchesne e da Yves Esquieu (La cathédrale Saint-Vincent de Viviers, pp. 317-331, in Congrès archéologique de France. 150e session. Moyenne vallée du Rhône. 1992, Société Française d'Archéologie, París 1995). Secondo Duchesne, le altre fonti hanno scartato Promotus in quanto il termine è stato interpretato come un aggettivo e non come un nome proprio.
↑Eulalio, assente nella Charta, è ammesso da Gallia christiana e da Rouchier, mentre Duchesne lo esclude decisamente in quanto frutto dei lavori di un noto falsario, Polycarpe de la Rivière. Avrebbe partecipato ai concili nazionali dal 452 al 464; Gams tuttavia non inserisce alcun dato cronologico.
↑Nella Charta Firmino precede Eucherio; nella vita di sant'Aulo invece, lo segue. In Gallia christiana e in Gams, i vescovi Firmino, Eucherio, Aulo e Eumachio sono anticipati dopo Maspiciano.
↑Ardulfo è l'ultimo vescovo citat ella Charta vetus.
↑Ammesso da Rouchier e Gallia christiana, ma assente in Duchesne.
↑Così Eubel (vol. I, p. 533); il Gams riporta la data del 1319.
↑No presentà la dimissió, com decidí el papa Pius VII amb la butlla Qui Christi Domini.
Bibliografia
LA GRANDE ENCYCLOPEDIE inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts - volum 31, pàgines 1077 i 1078 - París (1885-1902).